CARTES A TALISMÀ
Carta primera
___________________________________________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________________________________________
Carta I - Infinites gracies
Estimat Talismà:
Podría ser aquesta un altre de les meves: "Cartas a mis Caprichos", però ni escau, ni les escric mai en LLengua de la meva sang. El català es la sang de la meva anima, de les meves arrels, de la nostra terra, dels nostres avanpassats, de les meves entranyes... Per aixó sents tan diferentes la sensacions que s'extrauen quan escric amb les paraules que em sento tan meves, que ens sentim tan nostres, per que qui parla es el meu jo mes profund, perqué qui parla es el sentiment que m'arrela a la meva terra, per em fa sentir soc jo i tot jo, amb el seny que es serena el nostre mar i les nostres muntanyes, amb el vent que ens deperta la nostre rauxo. Sense censures ni frases fetes. Perqué no sóc en prosa sino en prosa poética, per que no sóc habitant sino que sóc pàtria, per que son els nostres boscos els que m'empenyen i el meu cor es qui parla, perque així i sols així es com del tot meu em sento jo.
Així doncs, en les paraules de que em xiula a la oída la tramuntana, des d'el meu cor, el meu mar i des dalt de les serres amb aquesta olor que es fa sentir tan meva , et vull dir: Gracies, gracies per ser sempre quan has d'estar, gracies per dir sempre el que m'has de dir, gracies per fer-me sentir y sentirme el que em fas sentir, gracies per ser tu i mai un altre, gracies per tot fins avui i gracies per el que encara haig de rebre de tu: Gracies Talismà. Sense cap dubte :
Així doncs, en les paraules de que em xiula a la oída la tramuntana, des d'el meu cor, el meu mar i des dalt de les serres amb aquesta olor que es fa sentir tan meva , et vull dir: Gracies, gracies per ser sempre quan has d'estar, gracies per dir sempre el que m'has de dir, gracies per fer-me sentir y sentirme el que em fas sentir, gracies per ser tu i mai un altre, gracies per tot fins avui i gracies per el que encara haig de rebre de tu: Gracies Talismà. Sense cap dubte :
Tu,
Ets la canço que sento de bon matí
que sota la llum fan volar els ocells.
Fulles penegnes dels dies d'hivern...
Tu ets qui imagino quan cau la nit
La meva lluna, els meus estels.
El meu xopluig, dels dies de pluja...
El meu Talismà
que mai caure em permetrà.
Espero algún dia, ser jo el Talismà que et a tu et cal,
quan a tu et calgui i com vulguis que ho sigui jo per tu.
Amb tota la sang de la meva anima, amb les lletres i paraules que em fan sentir qui i que sóc. Un petó ben fort llençat a la tramuntana, fort i tronat com cal fer a la meva terra extranya...
Nota: Aquesta i les properes cartes, no cal que et digui a qui estan no tan sols dedicades sino destinades també, Cartes per tu, Cartes per Talismà. A el meu amic Atzar, li escriure per dir-li que no caldrà que t'entregui cap, però si per donar-li les gracies per haber trobat.
Tantes com gotes a la mar, estels al firmament, fulles en els arbres... Amb tot el meu agraïment,
Sorin Mircea Ciccerone- cor de follet
