Hojas de ocre y Grana


Hojas de Ocre y Grana

El musgo a mis pies suaviza mi paso, el perfume de las flores se percibe
en todo el bosque, con la humedad que dejó el rocio permite percibir un intenso olor
a madera
de roble. Hojas vuelan en silencio para caer lentamente a mis manos...

La primera a un lado lleva escrita:


Poco mas que un espejo roto
que con poco se deslumbra,
reflejandote entre sus trozos.

en la segunda tenuamente se adivina :

Tan solo un corazón de trapo
pequeño si lo oprimes
grande si lo sueltas.
Tiznes de rojo y plata...

La tercera grande y plateada no se esconde:

Sonrisas de caramelo que son silencios.

Poemas encerrados en botellas,
que por los mares navegan.

Gritos apasionados con mensajes al viento.

Recuerdos empapados bajo la lluvia se mojan.
Nubes de mil colores por mil caricias dadas
gestos guiñados al polen que primavera esperan
infantiles rincones en dias soleados se esconden.

Tanto como gotas en la mar, hojas en los bosques,
arena en los desiertos, niños en el mundo...


Gouild el duende alado



Somni per l'Eternitat


Somni per l'Eternitat


Cala marinera,

nostàlgia del meu cor.


Cala marinera,

testimoni del nostra amor.

Quan a la nit esdevinguda

el meu cos ja estigui mort...


Porta-li fins en ella, Sirena:

El record d'aquest racò.


Cala marinera,

nostàlgia del meu cor.

Fa mes de 20 anys, a la platja de una petita cala

quasi arribada la nit a Vilanova i la Geltrú

Dedicat amb tot el meu cor i el meu record a :

Guillemina Alonso Soler

Amb un estel pintat al cor


Amb un estel pintat al cor


Amb un estel pintat al cor,

mirant al cel, ple de dolor...


Quan tu...

Em regales entre sospirs,

carícies tendres des de el teu món.

Agites fort com un lleó,

la mar blava del nostre Amor.


Mès jo...

Ofegat dels meus records,

plorant de negre entre els meus morts,

bec com la lluna dolça et somriu

i ens il·lumina mentre tu em dius:


Dibuixa els versos que ens fan volar!

escup ben fort i mar endins,

tots el miratges del mes enllà

que dins vells boscos et fa plorar...


Amb un estel, pintat al cor,

sóc un follet tot ple d'Amor

dibuixant versos en tímids vols...

Velles ferides, es tornen pols.


S'omplen de somnis els pergamins...

Trossos de pors: son Mar endins.

El teu estel pintat al cor...

eL florista de les rambles


eL florista de les rambles

es diu Joan

si passeges per les Rambles

no oblidis mai saludar al Joan

un florista i un bon rapsode,

un home com pocs hi han.

Fes-li un pom de floretes

i un poema ames rebràs.

Si passeges per les Rambles

no oblidis mai saludar al Joan.

A les Rambles de Barcelona

hi ha un ambaixador genial,

que te per cor una senyera

i et recita el virolai.

Ja pocs homes catalans hi han

que ara encara ho sentin

com ho sent el bon Joan.

Que el florista rapsode,

a les Rambles amunt i avall

un home dels que ja no hi han.

Si passeges per les Rambles

no oblidis saludar-lo mai.

Compra-li les flors mes boniques

i no deixis d'escoltar-lo mai.

A Les Rambles de Barcelona

et tornaré a vindrà a veure

Bon rapsode i bon florista,

es ell el bon Joan...

pel Joan de les Rambles

No soc fill de cap poema


No soc fill de cap poema


Tu et preguntes tot sorpresa,

d'on va néixer aquest follet,

d'un poema de tendresa,

del suau vent d’algun indret ?

El follet dibuixa riures,

melangint el seus ullets,

pintant gestos i mirades,

mentre es gronxa en un avet.

Tu te'l mires encisada,

el cor se t'omple d'un vuit fred,

ell et te com embruixada,

per la màgia que t'he tret.

T'acaricia amb la mirada

mentre baixa del avet

i en silenci se t'acosta

i et murmura en secret:

No sóc fill de cap poema,

ni vaig néixer a llunyà indret,

son les màgies de la vida,

Terra, aigua, foc i vent...

que amb l'Amor d'aquest teus llavis,

donant força aquest follet.