Amb un estel pintat al cor
Amb un estel pintat al cor,
mirant al cel, ple de dolor...
Quan tu...
Em regales entre sospirs,
carícies tendres des de el teu món.
Agites fort com un lleó,
la mar blava del nostre Amor.
Mès jo...
Ofegat dels meus records,
plorant de negre entre els meus morts,
bec com la lluna dolça et somriu
i ens il·lumina mentre tu em dius:
Dibuixa els versos que ens fan volar!
escup ben fort i mar endins,
tots el miratges del mes enllà
que dins vells boscos et fa plorar...
Amb un estel, pintat al cor,
sóc un follet tot ple d'Amor
dibuixant versos en tímids vols...
Velles ferides, es tornen pols.
S'omplen de somnis els pergamins...
Trossos de pors: son Mar endins.
El teu estel pintat al cor...
No hay comentarios:
Publicar un comentario