No soc fill de cap poema
Tu et preguntes tot sorpresa,
d'on va néixer aquest follet,
d'un poema de tendresa,
del suau vent d’algun indret ?
El follet dibuixa riures,
melangint el seus ullets,
pintant gestos i mirades,
mentre es gronxa en un avet.
Tu te'l mires encisada,
el cor se t'omple d'un vuit fred,
ell et te com embruixada,
per la màgia que t'he tret.
T'acaricia amb la mirada
mentre baixa del avet
i en silenci se t'acosta
i et murmura en secret:
No sóc fill de cap poema,
ni vaig néixer a llunyà indret,
son les màgies de la vida,
Terra, aigua, foc i vent...
que amb l'Amor d'aquest teus llavis,
donant força aquest follet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario